FOLGUEROLES
(Osona)
Arribem
a 9.30 am, -2º
Conducta
correcta alumnat. Havent passat el Montseny, sortim per rotonda, en un costat
de la qual observem el cartell de Restaurant Jubany. En la segona rotonda, una
sortida va cap a Sant Julià de Vilatorta i nosaltres agafem l'altra cap, a
Folgueroles.
Fotografia: David Fajula |
Sortim de l'autobús, caminem, amb força fred tot i el sol, fins al Jardí Brins d'Espígol a un costat de l'ermita Mare de Déu de La Damunt: un jardinet des del qual el jove Verdaguer anava a contemplar animals, sobretot ocells, camps i muntanyes com ara el Pedraforca o el Puigmal. La mare del poeta, que exerceix una forta influència en ell, l'acompanya a portar toies de flors a la mare de Déu de La Damunt. Atès que Verdaguer no era l'hereu familiar, la mare va fer que ell estudiés. D'aquesta manera va entrar al seminari de Vic del qual anava i venia a peu cada dia. Entrem a l'ermita i recitem el poema Lli.
"Mirau-la
com tremola,
la
fulla de l'alba:
de
part d'amunt negrenca, de sota blanca.
Tal
és la vida:
porta
en ses dues cares la nit i el dia".
En
acabat, marxem al Racó del Sembrador. Si el jardinet d'abans està just adossat
a l'ermita, aquest està al costat de l'església del poble amb una representació
enganxada a la paret exterior del mateix temple. Per a Verdaguer els versos
s'assemblen als solcs que fan els pagesos en els camps. Té una planta romànica
i un àpside reconstruït. Durant la guerra civil es van destruir un retaule
barroc, sarcòfags gòtics i capitells romànics. Dintre de l'església som on va
ser batejat i descobrim que el poeta es va enamorar d'una pubilla que, en ser
destinada a un hereu, la relació amorosa no podia fructificar.
Fotografia: Rosor Rabassedas |
Ja
adult viu uns anys sota la protecció d'uns marquesos. Quan acaba la protecció
fa un viatge a Palestina. Pateix una crisi interior espiritual. Fa autocrítica
per haver estat vivint molt bé amb els marquesos mentre els treballadors
pateixen tota mena de penúries i ell no havia triat ser sacerdot per portar una
vida així.
Un
cop de tornada, el poeta se n'adona que ell fa nosa i procuren privar-lo
d'alguns càrrecs. No podia exercir de mossèn. El reclueixen com malalt de
tuberculosi.
Joan
Guerola
Professor
d’Anglès
Un
dels llocs que vàrem visitar és l’ermita de la Damunt. Aquesta ermita inspirà el
poeta en la creació de la que va ser una de les seves composicions més
destacades: “L’Arpa”.
Al
costat esquerre d’aquesta ermita, s’hi troba una mostra de les principals flors
i plantes enumerades per Verdaquer en la seva obra “Brins d'espígol”. Aquest
poemari recull un conjunt de poemes dedicats a la descripció al·legòrica de les
flors amb un clar sentiment religiós. En aquest jardí, vàrem llegir alguns dels
poemes que es troben escrits en aquests llibre.
També
vam visitar l’església parroquial del poble, on s’hi troba la pica baptismal on
fou batejat el poeta i una còpia de la fe de baptisme.
Finalment
també vam anar al bosc de les alzines sureres, on es troba l’ “Àlbula”,
escultura de Pablo Palazuelo (1995). Es tracta d’un llibre obert, d’acer
inoxidable, situat damunt d’una peanya de pedra que duu la inscripció: “la
poesia és un aucell del cel / que fa sovint volades a la terra.” Aquests dos
versos de Verdaguer varen inspirar el pintor i escultor Palazuelo per a la
creació d’un llibre blanc. L’obra va ser inaugurada el 17 de maig de 1995 amb
motiu de la celebració dels 150 anys del naixement de Jacint Verdaguer. El mes
de juny del mateix any es va inaugurar una escultura igual al museu Verdaguer
de Vil·lajoana, a Vallvidrera, com a símbol d’unió dels dos indrets on va
néixer i morir Verdaguer.
Sílvia
Franch
Professora
de Tecnologia
Fotografia: Sílvia Franch |