Una lliçó. Com ha de ser una lliçó?
Aquesta pregunta s’assembla a la que jo vaig fer a l’Equip
Directiu del primer Col·legi on vaig impartir classe, al 1980. Era un col·legi
mig municipal mig estatal, en aquella època s’anomenaven els C.L.A.E’s,
“Colegios Libres Adoptados por el Estado”. Era una espècie de col·legi
concertat dels d’ara, i això passava a Caldes de Montbui. Quan vaig haver
passat, nerviosa, l’entrevista laboral per veure si em contractaven, em varen
dir: “Tens alguna pregunta?” i jo, que acabava de fer cinquè de Físiques a la
UAB. i l’únic que sabia és
que semblava que m’havia d’agradar fer classes, més per l’admiració que tenia
per molts professors meus que perquè sabés res de l’ofici, vaig respondre: “Sí,
com es fa una classe?”
Els
hi va fer tanta gràcia aquesta sinceritat, que em varen dir que em
contractaven!
 |
| Amb 26 anys, estrena com a docent |
(…)
Al llarg d’aquests 33 anys he viscut cinc lleis diferents, si no
em descompto, regulant la manera d’impartir l’ensenyament:
Quan vaig arribar s’impartia el BUP, el Batxillerat Unificat Polivalent,
que durava tres anys; i el COU, el Curs d’Orientació Universitària, que durava
un any. Jo tenia 26 anys i molta il·lusió de començar en el Centre on venien
els alumnes de molts pobles dels voltants de Girona, entre els quals els de
Cassà de la Selva, el meu poble. Per cert, eren peculiars: molt espontanis,
alegres, cridaners, feien sempre campana per la Festa Major del poble.... Se’ls
distingia de lluny. Quan arribava la TEISA provinent de Sant Feliu, baixava una
munió de gent (alguns practicaven l’autoestop, molt més habitual que ara en
aquella època), i ja sabíem que eren ells. Algun d'ells es devia aixecar i
fer-me una foto a mitja classe, que després em varen fer arribar. El fet em va
fer molta gràcia (val a dir que en aquells moments era impensable que després
poguessin penjar la foto a les xarxes...).
 |
| La fotografia "robada" que ens explica la M. Lluïsa |
