El 27 de gener se celebra a
Europa el Dia Internacional de la
Memòria de l'Holocaust i Prevenció dels Crims contra la Humanitat i els Drets
Humans, en record de l'alliberament
del camp d'extermini nazi d'Auschwitz-Bikernau el mateix dia de l’any 1945. Per
aquest motiu, el Patronat del Call de Girona va organitzar un acte a la Sala de
plens de l’Ajuntament de Girona, i va comptar amb la presència de diferents
membres de l’Ajuntament com, per exemple, l’alcalde Albert Ballesta o el
regidor Jordi Navarro.
Entre silencis de penediment i
discursos embriagats d’esperança, Girona va celebrar un acte per a tots aquells
que han patit i pateixen, segons Ballesta, "el genocidi, la barbàrie
moral, la guerra, l'odi i la xenofòbia".
Analitzem l’acte, que va tenir
una gran repercussió mediàtica als mitjans locals. Es va encetar amb la
lectura, per part de la directora del Patronat Call, Assumpció Hosta, de la
declaració de l'ONU, que aquest any ha establert com a tema de la jornada
“L'holocaust i la dignitat humana”. Tot seguit, Sor Lucía Caram, va transmetre
un missatge d'esperança, per concloure amb un plantejament moral: "Quanta
inhumanitat cap dins l’humanitat?"
 |
| La professora Judit Parés i l'alumne Roger Castellanos, tercer i segon començant per la dreta de la imatge. Imatge del Diari de Girona |
Seguidament, el vicecònsol de
Polònia a Barcelona, Marek Ciesielczuk, va demanar als gironins visitar l'exposició
“I continuo veient les seves cares”: fotografies dels jueus polonesos”, que es
pot veure fins al 22 de maig al Museu d'Història dels Jueus.
Després, Anna Pascual, vídua
de l'artista Isidre Vicens, va parlar en nom del seu marit, que va patir de les presons franquistes i de
tots els soldats de la llibertat. Tot seguit, va compartir amb l'alcalde de la
nostra ciutat l'encesa ritual de l'espelma commemorativa en memòria de totes
les víctimes.
Per últim, Marina Rossell va
tancar l'acte cantant tres de les cançons de la resistència, complementades amb
anècdotes que feien pensar que havia estat als camps amb els desgraciats i
presoners. Rossell va demostrar ser d’aquella gent que té el do de transmetre,
mentre que la senyora Pascual va aconseguir posar-nos la pell de gallina, amb
la seva veu plorosa, plena d’humilitat i d’emoció.
Cal destacar també que
l’alcalde va agrair a tota la comunitat educativa de l’Institut Jaume Vicens
Vives la nostra laboriositat en la tasca exercida en el projecte “Benjamín de Sefarad”.
Roger
Castellanos
Alumne
de 3r A
