Dimecres dia 17 de
gener, els alumnes de 4t C, D i E van completar l’edició d’aquest any de la
visita a Terrassa (dos dies abans havien estat els alumnes de 4t A i B els que
havien fet la sortida). El temps ens va
acompanyar (és un aspecte important quan saps que els teus alumnes hauran de
dinar a l’aire lliure, en una plaça, en un parc... o potser voldran aprofitar
per fer un volt).
Com sempre vàrem visitar
la Casa Alegre, que naturalment no
es diu així perquè, per raons
desconegudes, l’habitatge hagi quedat més o menys content, sinó pel propietari,
casat amb la senyora de Sagrera, que portava aquest simpàtic cognom. La casa
Alegre, al centre de la ciutat de Terrassa, és un edifici modernista en una part
important, de la qual jo en destacaria principalment la galeria vidriada que s’obre
a un jardí d’allò més agradable on es destaquen les formes ondulants pròpies de l’estil modernista i que, més enllà
de la reixa, connecta amb un suggerent i extens parc arbrat.
No és la Casa alegre
l’únic edifici modernista del centre de Terrassa: hi ha d’altres interessants
immobles de l’època com la coquetona farmàcia que es troba molt a prop de la
plaça del mercat, punt de partida de la nostra visita. Després d’un cafè i un mos,
a les 10 del matí, un es troba amb ànims d’escoltar tot el que s’explica. I
així va ser, els alumnes van estar ben atents la major part del temps.
Cap a la una de la tarda
ens trobàvem al Museu de La Ciència i la
Tècnica, antiga fàbrica de teixits de llana del senyor Amat i la resta de
socis, seguint el recorregut de la
matèria primera fins arribar a la zona final, on apareixien exposades les teles
de llana fina, xeviot, mantes i d’altres
varietats, desaparegudes ja dels nostres expositors i lluny de les
nostres butxaques. En aquell moment les forces ja començaven a defallir i els
mariners volien fugir del vaixell. Només explicacions a l’hora de dinar, si us
plau.
Cap a quarts de quatre
empreníem el viatge de tornada, tots puntuals, tots emplenant amb les nostres
58 existències les butaques de l’autocar.
Text: ISABEL SALVO (PROFESSORA DE SOCIALS)
