El seu nom és Jaouad El Hamidi, i
és notícia perquè és el primer auxiliar de conversa francès que tenim a
l’institut. En Jaouad va néixer a Cherbourg, un poble d’uns 50.000 habitants
situat a la Baixa Normandia, cap al nord-oest de França, tot i que actualment
viu a la Bretanya francesa, a Rennes. Com alguns ja deveu saber, és a la nostra
ciutat perquè treballa com a auxiliar de conversa de francès. Col·labora amb
l'Anna Ribas i l'Ester Robles (professores d’aquesta llengua a l’institut) i
els fa de suport amb alumnes des de 3r d'ESO fins a batxillerat. S’estarà amb
nosaltres fins al mes de maig. Hem aprofitat per fer-li algunes preguntes sobre
la seva experiència.
Primer comencem a parlar sobre
l'ensenyament a França i ens comenta les diferències que hi ha respecte de
Catalunya. De seguida ens n’adonem que tot s'està europeïtzant i que els dos
sistemes d’ensenyament no són tan diferents com abans. Algunes diferències: a
França es comença l'institut dos anys més tard, no existeix la Selectivitat, i
els professors -afirma- no ajuden gaire.
Ens explica també més
detalladament la seva experiència acadèmica: no tenia clar que volgués
dedicar-se a l’ensenyament fins que un professor a qui respectava molt, Monsieur
Henry, arrelat a França però d'origen gironí (això ens ha fet grà-cia) el
va fer canviar d'idea i el va ajudar molt a estudiar castellà. Va estudiar tres
anys a la universitat, l’últim dels quals el va passar a Burgos gràcies a una
beca Erasmus, i dos de Màster. Ens explica que en aquesta ciutat castellana els
prin-cipis van ser durs perquè l'accent era difícil i les classes també ho
eren, i s’examinava sense cap ajuda extra. Després va haver d’aprovar un stage
(el nostre CAP), que consistia a fer d'ajudant en una classe durant un mes
i impartir també unes quantes sessions de classe. Un projecte de la Universitat
li permetia realitzar un any d'immersió, i això el va dur a Girona.
Ens explica que ja coneixia la
relació que hi havia entre Catalunya i Espanya (hem de pensar que ell és
professor d’espanyol, i aquí no pot practicar gaire aquesta llengua), però no
s’imaginava que es parlés tant el català. Girona li agrada, viu prop de la
Catedral i la troba fascinant, com tot el Bar-ri Vell i no vol oblidar-se de
comentar que, en gastronomia no tenim res a envejar a la nostra veïna França.
S'ha adaptat molt bé al nostre context, compara la nacionalitat catalana amb
la bretona: afirma que tenim un personalitat forta. Ara entén força bé el
català perquè és una llen-gua llatina semblant al francès.
Text: JOAN FONALLERAS (3ESO C)
