El passat dilluns 27 de gener l’alumnat de segon de batxillerat vam tenir l’oportunitat d’assistir a una
xerrada sobre un dels principals aspectes del temari de l’assignatura d’Història d’Espanya: el moviment
obrer i l’anarquisme català.
xerrada sobre un dels principals aspectes del temari de l’assignatura d’Història d’Espanya: el moviment
obrer i l’anarquisme català.
La xerrada era a càrrec de Ferran Aisa Pàmpols, un expert en el tema que va donar-nos una visió
general d’aquest moviment social històric. Ferran va començar parlant sobre els orígens de l’obrerisme,
de com tot va començar amb la lluita sindical fins a formar-se la primera Internacional, aprofundint en
com aquesta va lluitar incansablement pels drets dels obrers.
general d’aquest moviment social històric. Ferran va començar parlant sobre els orígens de l’obrerisme,
de com tot va començar amb la lluita sindical fins a formar-se la primera Internacional, aprofundint en
com aquesta va lluitar incansablement pels drets dels obrers.
Entre aquestes reivindicacions hi havia la igualtat salarial entre homes i dones, unes condicions de
treball dignes i una indústria sense treball infantil. Ens va explicar també, però, que el moviment obrer
va anar molt més enllà d’unes hores menys de soroll i unes quantes pessetes: amb aquesta lluita el
proletariat va prendre consciència de classe, es va adonar de la força que podía tenir com a col·lectiu i
de com, a través de la cultura i l’educació podrien canviar i millorar, no només la seva condició social i
laboral, sinó també la societat sencera. Una societat on ells semblaven no tenir cabuda. Vam parlar
també de la vaga de La Canadenca, un dels episodis més extrems d’aquesta reivindicació obrera en
territori català, i de com va derivar en una matança mútua entre anarquistes i burgesos, l’anomenat
Pistolerisme.
treball dignes i una indústria sense treball infantil. Ens va explicar també, però, que el moviment obrer
va anar molt més enllà d’unes hores menys de soroll i unes quantes pessetes: amb aquesta lluita el
proletariat va prendre consciència de classe, es va adonar de la força que podía tenir com a col·lectiu i
de com, a través de la cultura i l’educació podrien canviar i millorar, no només la seva condició social i
laboral, sinó també la societat sencera. Una societat on ells semblaven no tenir cabuda. Vam parlar
també de la vaga de La Canadenca, un dels episodis més extrems d’aquesta reivindicació obrera en
territori català, i de com va derivar en una matança mútua entre anarquistes i burgesos, l’anomenat
Pistolerisme.
A part de tota la informació, d’aquesta xerrada ens quedem amb la idea que els nostres drets laborals
no han caigut del no-res, algú va haver de lluitar-los. I aquests van ser els obrers que, entre d’altres
coses, van deixar Barcelona sense llum durant quaranta-un dies, que van cridar ben alt que no i que
enmig de tanta foscor van aconseguir per primer cop a Europa jornades laborals de vuit hores, salaris
dignes i l’alliberament de la majoria de presos.
no han caigut del no-res, algú va haver de lluitar-los. I aquests van ser els obrers que, entre d’altres
coses, van deixar Barcelona sense llum durant quaranta-un dies, que van cridar ben alt que no i que
enmig de tanta foscor van aconseguir per primer cop a Europa jornades laborals de vuit hores, salaris
dignes i l’alliberament de la majoria de presos.
Moltes gràcies, Ferran, per la teva xerrada!
Text:
BERTA RIBAS BRUGUÉ
Alumna de 2BAT-D
Fotos:
VÍCTOR MARTOS FERNÁNDEZ
Alumne de 2BAT-D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada