Aquests
murals han estat realitzats pels alumnes de l’optativa de plàstica
de 4t d’ESO dels cursos 2012-14, dirigits per les professores de
plàstica Dolors Comas i Imma de Batlle.
Sota
la temàtica de Girona cada
alumne/a de manera individual va dissenyar un mural per anar a les
parets triades. Per tant ja el van realitzar a escala. Posteriorment
es va crear un nou disseny a partir d’una idea o una part de cada
treball individual, com si fos un trencaclosques.
Per passar-lo a la
paret vam quadricular el dibuix en el full i la paret. També ens vam
ajudar d’un projector de transparències. Un cop dibuixat, el
vam pintar amb pintura de paret interior durant les hores de classe i
algunes tardes.
En
ambdós murals hi trobem la presència d’un esprai: un pinta els
núvols i l’altre pinta el títol Follow
your dreams.
Aquesta idea dels esprais va sorgir dels alumnes ja que la seva
il·lusió era fer un grafit com els del carrer, però per
economia i per la toxicitat d’aquests en un espai interior no va
ser possible pintar-los amb aquestes eines.
També hi tenim
alguns personatges de la ciutat, com ara la lleona i les mosques.
Girona
A la part esquerra
tenim un grup de cases de les quals surt algun dels edificis
emblemàtics o coneguts de la ciutat: la casa de la Punxa, l’antic
Banc d’Espanya, el Pirulí, els bolets de la plaça Catalunya, el
color de les cases del riu i el pont de la Gàbia.
Per sobre de les
muntanyes de darrere les cases hi veiem Sant Narcís, patró de la
ciutat, cavalcant sobre una mosca gegant.
Del mig cap a la
dreta a l’altra banda del riu, hi trobem uns tons marrons (en
forma d’arbustos o núvols) que fan referència als arbres de la
Devesa; seguidament tenim una imatge de la façana de la catedral
amb les escales, on trobem el gegant Gerió, la Cocollona, el Tarlà
i la Lleona.
Per les escales
puja el tren que passa per un túnel que forada la catedral i que fa
referència a l’AVE ja que la seva via travessa tota la ciutat per
sota. De darrere del tren surt el Pantocràtor del tapís de la
Creació que trobem al museu de la Catedral, i d’aquest fem sortir
el braç que s’allarga i va agafant el color de la pedra de la
catedral. La mà del Pantocràtor prem la part superior del campanar
de la catedral (on hi hauria d’haver l’àngel ) que s’ha
transformat en un esprai que pinta els núvols. Seria la
referència Cristiana del Déu Creador de les coses, crea els
núvols.
Follow your dreams
A la part
esquerra tenim la bruixa de la catedral sobre un esprai que ens
pinta el títol del mural, és una bruixa bona: ens dóna tots els
colors i ens convida a seguir els nostres somnis. Simbolitza l'acció
de donar ànims a tots els professors i alumnes per tirar endavant.
Al
costat de la bruixa també trobem un núvol sinuós i fantàstic. A
sota hi trobem primer un skyline de
la ciutat pintat de negre amb puntets vermells que es van fent cada
cop més petits com més s’allunya la ciutat. Per sota hi
veiem el riu amb peixos i unes bombolles i algues que pugen de
colors: una altra referència al somni i a la il·lusió. El títol
surt de l’esprai ocupant tota la part superior del
mural, d’esquerra a dreta des de la bruixa. De la primera O
surten un grup de mosques que fan referència a les que van sortir
de la tomba de Sant Narcís per expulsar els francesos segons la
llegenda.
A
la darrera lletra del títol hi trobem la lleona de Girona, a la
qual se li ha de fer un petó al cul per tal de poder tornar un
altre dia a la ciutat.
A
la part dreta del mural, per sota del títol, hi trobem l’skyline de
la ciutat molt petit i el riu transformat amb franges de colors de
diferents tons.
A
la part inferior i central del mural hi trobem una vista frontal del
pont de la gàbia que agafa tota l’amplada de la paret. El color
del terra del pont hem intentat fer-lo igual o semblant al terra de
les escales com si continués cap al pont. Caminant pel pont
trobem tres siluetes pintades de lila i amb unes línies
horitzontals d’un altre color per crear una altra textura.
A la part inferior
dreta del pont i final del mural hi trobem un personatge en blanc i
negre demanant caritat com a referència a la crisi en què estem
tots plegats.
Text:
IMMA DE BATLLE (Professora EVP)