Els alumnes de 4 d'ESO hem anat a Terrassa per tal de conèixer amb més profunditat el període de la Revolució Industrial a Catalunya. La sortida, programada pel Departament de Socials, consistia a fer una visita guiada a dos edificis emblemàtics d'aquesta localitat: el Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa -per observar els enginys mecànics, el funcionament d'una colònia industrial i les condicions materials de la vida obrera- i la Casa Alegre -mostra de l'arquitectura modernista i de les pautes de vida de la burgesia industrial terrassenca i catalana.
Les visites s'han realitzat des de les 10h del matí (hem sortit de Girona a les 8.00h) fins a les 13.30h. Llavors hem tingut una estona per dinar i a les 15.00h hem pujat a l'autobús que ens havia de tornar cap a casa. Ha estat un dia ben agradable i, sobretot, hem après un munt de coses noves. Ens han impactat, sobretot, les condicions de vida dels obrers de fa només un segle: de dotze a catorze hores laborals diàries sota un soroll infernal de màquines perillosíssimes. Us recomanem la visita: val la pena!
La Casa Alegre de Sagrera
Dividits en petits grups d'uns quinze alumnes, amb un professor responsable a cada grup, hem visitat una de les cases de l'antiga burgesia terrassenca de finals del segle XIX. Val a dir que la façana, modesta i discreta per tal de no cridar l'atenció en una època de forts contrastos socials, no s'adiu amb el luxe que es respira a l'interior de l'habitacle. La burgesia, davant d'una realitat social poc agradable, vivia d'esquenes al que succeïa al carrer, aïllada en el seu món d'ivori. L'antic jardí de la casa, avui parc públic de la ciutat, n'era l'entrada principal per als convidats dels propietaris, i anticipava aquest ambient selecte, distingit i culte.
Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa
Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa
També dividits en grups hem recorregut una antiga
fàbrica de teixits on s'han recreat fidelment les dependències de què constava una indústria d'aquesta naturalesa: des de les calderes on es generava el vapor que havia de fer funcionar tot l'engranatge fabril fins a la botiga on els dependents subministraven el gènere als seus clients, passant per tota mena de màquines que preparaven la llana, la rentaven, la separaven...fins a aconseguir treure'n els fils que havien de servir per als telers.
Viure en aquestes condicions ens ha semblat tota una proesa, i diem viure perquè tant homes com dones començaven la seva vida laboral als onze o dotze anys i deixaven la feina quan ja no podien fer-la, i les jornades resultaven perpètues. Els accidents eren sovintejats, en moltes ocasions per la manca de concentració causada per l'excessiu soroll provinent de cinc-centes màquines i pel cansament acumulat. Per cert, qui el dissabte arribava tard a cobrar i trobava que el comptable ja era fora, perdia la setmanada. Això sí, el diumenge tothom feia festa!
Digueu-me: veient això, de què ens podem queixar avui? No tenir infantesa i viure només per treballar ha de ser llastimós.
fàbrica de teixits on s'han recreat fidelment les dependències de què constava una indústria d'aquesta naturalesa: des de les calderes on es generava el vapor que havia de fer funcionar tot l'engranatge fabril fins a la botiga on els dependents subministraven el gènere als seus clients, passant per tota mena de màquines que preparaven la llana, la rentaven, la separaven...fins a aconseguir treure'n els fils que havien de servir per als telers. Viure en aquestes condicions ens ha semblat tota una proesa, i diem viure perquè tant homes com dones començaven la seva vida laboral als onze o dotze anys i deixaven la feina quan ja no podien fer-la, i les jornades resultaven perpètues. Els accidents eren sovintejats, en moltes ocasions per la manca de concentració causada per l'excessiu soroll provinent de cinc-centes màquines i pel cansament acumulat. Per cert, qui el dissabte arribava tard a cobrar i trobava que el comptable ja era fora, perdia la setmanada. Això sí, el diumenge tothom feia festa!
Digueu-me: veient això, de què ens podem queixar avui? No tenir infantesa i viure només per treballar ha de ser llastimós.
