L’alumnat d’Història de l’Art de 2n de
Batxillerat ha preparat una exposició sobre els autoretrats. Us en
reproduïm alguns amb la seva presentació, així com un breu resum de la informació
extreta pels nostres estudiants.
Diem autoretrat
d’un dibuix, una pintura, una fotografia o una escultura que vol representar
l’autor de la pròpia obra. L’autoretrat és un dels exercicis d’anàlisi més
profunds que pot fer un artista, ja que s’ha de tenir un gran coneixement d’un
mateix i saber-ho representar en una obra d’art.
Tot i que trobem
alguns exemples d’autoretrat a la civilització egípcia o a l’època clàssica, es
considera que com a gènere artístic va néixer durant el Renaixement. És lògic
que fos així, ja que va ser aleshores quan es va promoure la concepció de
l’artista com a creador (idea que encara conservem actualment), a diferència de
la concepció que se’n tenia a l’edat mitjana, quan l’artista era simplement un
artesà i no es considerava necessari que deixés constància d’ell mateix.
Encara que en un
principi la finalitat de l’autoretrat fos únicament representar l’artista, o
deixar constància del seu aspecte físic, els autoretrats han reflectit sempre
l’estil o el moviment propis de l’autor i del seu temps. Així doncs, en aquesta
exposició podem veure un seguit de testimonis de l’evolució de l’art i del
canvi de la intencionalitat de l’artista al llarg del temps.
Podem veure que els
primers autoretrats de l’exposició s’apropen a la realitat, i intenten
representar l’artista tal com era. Aquesta intenció de representar la realitat
el més fidelment possible és pròpia del Gòtic, el Renaixement, el Barroc, el Rococó, o el Neoclassicisme.
Més endavant,
l’aparició de nous moviments artístics va influir també en els autoretrats.
Així, en les següents obres de l’exposició podem veure com la intenció de
l’artista ja no és representar la realitat tal com és, sinó que s’interessa per
altres aspectes de la pintura, com la tècnica i la llum, o la simbologia i el
significat. Aquest canvi d’intenció es va veure accentuat amb l’aparició de la
fotografia, a mitjan del segle XIX, ja que a partir de llavors va deixar de
tenir sentit deixar constància de l’aspecte físic de l’artista mitjançant la
pintura, si es podia fer amb més exactitud amb una instantània.
Independentment de
la intenció de l’autor, l’autoretrat ha esdevingut un dels gèneres més conreats
de la història de l’art i ha arribat a ser una peça quasi indispensable en la
col·lecció de molts artistes.
Autor: Eugène Delacroix
Títol: Autorretrat amb armilla verda
Data: 1837
Estil: Romanticisme
Tècnica: pintura a l’oli
Mides: 54.5 x 65cm
Localització: Museu del Louvre, París
Autor:
Pablo Picasso (1881-1973)
Títol:
Autoretrat Pablo Picasso
Data:
1907
Estil:
Cubisme
Tècnica:
Oli sobre llenç
Mides:
50 x 46 cm
Localització:
Narodni Gallery. Praga
Autor:
Salvador Dalí
Títol: Autoretrat tou amb bacó fregit
Data:
1941
Estil:
Surrealista
Tècnica:
Oli sobre tela
Mides:
61 x 51 cm
Localització:
Museu Dalí
Autor:
Jean-Michel Basquiat
Títol:
Autorretrat
Data:
1986
Estil:
Tècnica:
oli sobre tela
Mides:
170 x 155 cm
Localització:
Galeria Salvador Riera
