El passat dimarts 18 d’octubre l’Institut va commemorar, en
un acte al teatre municipal, en el qual va participar tota la comunitat
educativa -del present i del passat-, el 175è aniversari de la seva fundació.
En el marc d’un viatge en el temps, protagonitzat pels
exalumnes, ara actors, Cisco Cruz i Ovidi Llorente; professors, alumnes, pares,
antics professors i alumnes, i autoritats, entre d’altres, varen voler
participar d’aquest esdeveniment tan especial. Inevitablement, però, el temps
va acabar esdevenint-ne el protagonista indiscutible. Un protagonisme que, no
obstant, està absolutament justificat. I és que, al final, l’Institut celebra
la seva pervivència malgrat tots els reptes i dificultats.
De fet, tal i com ens va recordar Joan Olòriz, professor i
diputat al Congrés, al llarg dels 175 anys de l’Institut s’han succeït diverses
guerres, a més de dues dictadures. És destacable, doncs, el servei ofert pel
centre al llarg d’aquest temps. Un servei que, com varen recordar Marta Madrenas,
alcaldessa de la ciutat; el director dels serveis territorials d’Educació,
Josep Polanco; i Dolors Gras, presidenta de l’AMIPA, és imprescindible per
transformar la societat.
Una tasca, però, que, segons la directora del centre, Anna
Masós, ha d’afrontar reptes i dificultats constants, raó per la qual és lloable
la feina i esforç que han realitzat, i realitzen encara, les persones que hi
treballen; i el fet que, malgrat les dificultats, hagin aconseguit deixar
petjada, com l’exalumne Sadurní Martí o els conductors, i també exalumnes,
Mercè Sibina i Martí Peraferrer van recordar, en tantes persones.
En qualsevol cas, actuacions com “L’altitud”, de Marc Sayer
-alumne de 4t d’ESO-, o parlaments com el d’Anna Sellabona, alumna del Consell
Escolar, demostren que el cor de l’Institut batega amb molta força i continua
essent, encara avui, motor de canvi social.
Només ens queda, doncs, felicitar-nos per aquests 175 anys
de servei a la societat i per destacar la feina de les persones que, de manera
totalment altruista, estan contribuint a donar a conèixer, precisament, aquesta
història que, de ben segur, ens ajudarà a aixecar el vol. I és que “som el
Vicens Vives, som l’aura del sol!”.
Pol Guàrdia
Alumne de 1r de Batxillerat Internacional
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada