L’Imma De Batlle, professora d’Educació Visual i Plàstica, ens explica
què simbolitzava el regal fet als jubilats del Vives d’enguany: la
Lourdes Juliol, l’Enric Mirambell, en Pere Nogué i en Xavier Sàbat. També ens
explica el disseny de la targeta del dinar.
Vam voler unir la idea del 175
aniversari i les jubilacions. Vam decidir que el 175 el representaríem amb el
logo, i de les jubilacions ens vàrem quedar amb la idea de temps nou, una
quarta dimensió desconeguda per encetar.
Per això l'escultura està formada per
una vitrina que fa també de pedestal, alta, gran i buida, i que acaba formant part de la
pròpia escultura. Aquesta és un tronc piramidal de base quadrada, les cares són
de vidre i les arestes metàl·liques de color daurat. A una de les cares per dins i per fora hi ha
un vinil amb una imatge de l'institut de les finestres del qual surten pilotes,
plantes, fórmulas matemàtiques segons
l'assignatura de les persones que es jubilaven, o simplement les sigles de JVV
com a representació de l'institut.
El tronc piramidal queda tancat a la
base superior amb la reproducció del logo del 175 aniversari fet amb porcellana
blanca, esmalt ceràmic i pa d'or. En aquest logo s'hi representen també les
mateixes formes que es dibuixen per sobre la imatge de l'edifici de l'institut.
Dins el tronc piramidal hi ha tancat
aire buit en representació d'un nou espai temps, de la nova etapa de vida la
jubilació. A la base del tronc per la part interior hi podem llegir: "espai
temps nou, d'un mateix i per un
mateix". Aquesta frase resumiria la idea del disseny de la petita
escultura.
Pel
que fa al díptic del dinar, a la part exterior hi veiem a la portada una
fotografia del logo representat en porcellana i l'envolten les plantes, les
fórmules de matemàtiques i les
pilotes que s'han utilitzat a l'escultura
per representar les assignatures que han
impartit en la seva vida professional els professors jubilats.. Aquestes
imatges estan sobre una finestra de l'institut, dins de la qual es veu el cel,
representant la idea d’espai nou i lliure.
A la contraportada hi trobem unes finestres
de l'institut en les quals es reflecteix el cel i un tros d'arbre del pati. S'hi
veu, donc,s l'exterior de l'institut, ja que els professors ja estan fora de la
feina, i és des d'on ara veuen l’institut. La natura i el cel representen un
temps i un espais nous per descobrir. Ells són a una nova etapa, la jubilació.
Aquest idea queda reforçada amb la frase que hi podem llegir:" espai temps
nou, d'un mateix i per un mateix",
i que també trobem a l'escultura. Aquest text és amb negre per ressaltar per
igual amb el logo de l'insitut i amb les línies que dibuixen suaument els quadrats
de la façana de l'institut.
A la part interior, hi trobem la
façana de l'institut en forma de trapezi com les cares de l'escultura que s'ha
regalat als jubilats. A sobre de la façana s'hi dibuixen les formes escollides
per representar les assignatures dels professors que es jubilien però no a tot
color, sinó dins una gama de de blaus, liles o grisos, per tal de no ressaltar
més que les lletres del text amb les quals s'ha dissenyat el díptic.
Trobem el text dedicat als jubilats en
blau com el cel, temps lliure, nou.
I, per últim, a la part inferior dreta
el menú dins una finestra de l'institut, com a imatge coorporativa que s'ha
seleccionat pel díptic i també per equilibrar la composició. Està escrit en
blau per no sortir de la gamma de color triada.
