VISITEM LA CATEDRAL DE GIRONA (1BAT NOCTURN)

El passat dijous 27 de febrer els alumnes de Religió de 1r de batxillerat nocturn vam anar de visita a la Catedral de Girona. Ens va acompanyar la professora M. Mercè Mola, allà ens va rebre el Sr. Gustau Torres, que ens va passejar i explicar els diferents secrets de la nostra catedral.

Vam poder trepitjar tots els passadissos, les estances, el teulat...on està ambientada la novel·la Josafat de Prudenci Bertrana. Va ser una tarda molt enriquidora i interessant.

Text: Alumnes de Religió(1BAT nocturn)

PROJECTES SOSTENIBLES (INTEGRA)

Els alumnes del projecte Integra s’han hagut d’enfrontar amb un repte: crear objectes amb material de rebuig que tinguessin a casa. Diàriament generem molts residus i sovint, amb una mica d’imaginació, aquests residus poden tenir altres usos, ja siguin decoratius o funcionals.

Tot seguit us mostrem el treball presentat per l’alumne Abdellatif Kadoumi El Hasani, de 1r C d’ESO:

Text: MARINA ARROGANTE (Professora de diversitat)

UN BAGUL PLE D'EMOCIONS (INTEGRA)

Sovint ens és difícil explicar com ens sentim, què ens passa pel cap, què volem aconseguir... És per aquest motiu que els alumnes dels projectes Supera i Integra estan llegint els llibres continguts a la maleta viatgera de les emocions.

El recull de llibres pretén treballar les emocions a través de lectures fàcils d’històries a vegades colpidores, a vegades divertides, tristes, d’alegria, de por... L’objectiu és fer reflexionar els alumnes sobre les seves pròpies pors, per exemple, i que aprenguin a expressar els seus sentiments a través de les paraules i no només de les accions (sovint relacionades amb la violència verbal o física). Lectures per fer una exploració interna del propi ésser i per trobar camins per sentir-se millor amb ells mateixos i amb el seu entorn.

Text: MARINA ARROGANTE (Professora de diversitat)

FOTO GEGANT (1r, 2n 3r ESO)

Dimarts 18 de febrer, els delegats de cada classe ens vam reunir per parlar sobre una nova idea que ens pot agradar moltíssim a tots. Consisteix a fer una fotografia dels alumnes dels tres primers cursos d'ESO.

A cinquena hora del dijous dia 27 de febrer, tots els nois i noies de 1r 2n i 3r d'ESO ens reunirem al pati de les pistes. Ens organitzarem en fila de la següent manera: davant se situaran els alumnes de primer, a continuació els de segon (aquests dos cursos s'hauran de vestir de color blanc) i finalment els de tercer que, a diferència dels altres cursos, aniran vestits de blau.

Text: ALEIX COMINO (3ESO C)

CANTATA PER LA PAU (UAP! 14)

La UAP és un espectacle que se celebra cada any per comemorar el Dia de la Pau, i amb la intenció d'ajudar al projecte d'Oxfam que s'està duent a terme a Burkina Faso, amb tots els diners que es recapten. L'espectacle d'aquest any es basava en el llibre de Wonder, on l'August va convèncer els seus nous companys d'escola que és com ells tot i la seva malformació facial.

 

Es van interpretar 13 temes molt coneguts i van participar-hi centenars d'adolecents, estudiants de secundària de 30 centres diferents. A més, la grandesa de l'espactacle no rau només en la seva dificultat i especularitat, sinó també en la temàtica de fons de la cantata que ens feu arribar la història d'August, apropant-nos a les diverses visions de la diferència humana.

 Text: LUNA DEL VALLE (4ESO C)
 Fotografia: ENRIC MIRAMBELL ROQUETA

CONCURS MATEMÀTIC ESPRINT (1r CICLE ESO)

Esprint 1r cicle

SETMANA DE LES LLENGÜES

Divendres 21 de febrer Activitats diverses de llengua Le Petit Prince, textos paral·lels en llengües romàniques (Departament de francès). Rota (El jurament), Maria Konopnicka, poema èpic polonès (Patryk Bartosinski, 3r D). Indiferència, poema àrab: Khaoula Tanane, 3r A, i Albert Roman (català). Invictus, William Henley: Anna Sellabona, 3C (Departament d’anglès). Parlem llengües, alumnat de l’aula d’acollida. Dilluns 24 de febrer Teatre: Tres sombreros de copa, Miguel Mihura (4ESO) Dimarts 25 de febrer Conferència a càrrec de Jaume Piñol (BAT) El dimecres 5 de març, el geògraf i professor d'Història jubilat del nostre institut Jaume Pinyol, molt conegut i apreciat per la seva trajectòria, va realitzar una conferència en la qual els alumnes vam poder conèixer més a fons la història de Catalunya, des de les actuacions de Lluís XIV fins al famós Decret de Nova Planta (1715). La conferència es va centrar, sobretot, en l’explicació de la nostra història (segle XVI) i en per què Catalunya va resultar tan damnificada quan, en principi, res feia presagiar el que va ocórrer. Aquests fets va ser deguts a nombrosos successos que van determinar i provocar una guerra entre Catalunya i Espanya (entre els austriacistes i els Borbons), una lluita per la llibertat dels catalans i contra la imposició borbònica. La part principal de la conferència (la part purament històrica), va començar amb l’explicació de qui era Lluís XIV, un rei francès de la dinastia dels Borbons el qual va ser educat, segons Pinyol, amb una evident coixera emotiva. El seu objectiu polític era controlar la noblesa, la qual cosa no era gens fàcil, ja que durant el segle XVI, a França, hi havia hagut unes guerres anomenades “de regió” en marc de les quals la noblesa es rebel·là contra la monarquia per tal de defensar els seus interessos. Així doncs, Lluís XIV va esdevenir un rei poderós. De forma astuta, va nomenar alguns nobles generals d’exèrcit per intentar evitar batalles perjudicials per França. Aquest rei, que tenia com a principals enemics l’emperador germànic i el governador d’Holanda, va ordenar quatre campanyes militars, la darrera de les quals va ser la Guerra dels Nou Anys, una batalla que enfrontava els Borbons amb la casa d’Augsburg (i la Gran Aliança). Va ser clau perquè Carles II (rei espanyol sense descendència) va nomenar com a successor el nét de Lluís XIV. Un acte estrany, però la segona esposa d’aquest rei (Maria de Neuburg), que era odiada per tothom, el va convèncer. En la Pau de Ryswich (1695), França es va retirar de tot arreu menys d’Estrasburg “a canvi” d'aquesta herència. Cal dir que grups armats de gent del poble català (miquelets) van actuar en aquesta guerra defensant les seves terres, ja que Catalunya es va convertir en una espècie de camp de batalla. Felip V de Borbó i l’arxiduc Carles d'Àustria eren els candidats a ser hereus de Carles II, i fou Felip V qui es feu amb el tron d’Espanya, malgrat que el veritable rei era Lluís XIV. Catalunya, per tal de conservar les seves institucions, decideix tenir un govern austriacista (federal) en comptes d’un d’autoritari (borbònic, Felip V). El 1705, es firma el tractat de Gènova, pel qual Anglaterra es compromet a ajudar Catalunya en les batalles contra els Borbons, els quals òbviament no estan d’acord amb el fet que Catalunya tingui un govern austriacista ja que ells son els que manen allà. Tot seguit, el 1707, els austriacistes perden una batalla clau contra els Borbons (la Batalla d’Almansa), i després destrossen la ciutat de Lleida. Finalment, el 1713, es firma una Pau entre les potències europees (Tractat d’Utrech), per la qual els anglesos adquireixen Gibraltar i el poder de comerç d’esclaus, entre d’altres coses. Per acabar, el 1714, els Borbons posen setge a Barcelona, la qual, després que els anglesos traïssin els catalans, és vençuda l’11 de setembre, i s’instaura el Decret de Nova Planta amb què Catalunya perd la seva autonomia per complet, les seves institucions democràtiques... i passa a formar part d’un règim autoritari borbònic. Va ser una conferència molt interessant i enriquidora, en la qual se'ns va explicar un moment molt important de la història emprant tocs personals i amb diversos detalls que no se solen explicar a classe. Precisament això va ser el que va fer la xerrada del Sr. Pinyol amena, enriquidora i interessant. Text: MIQUEL GRAU (1BAT A) Fotografia: ENRIC MIRAMBELL ROQUETA Dimecres 26 de febrer Model de llengua en un mitjà de comunicació.  Conferència a càrrec d'Albert Planadevall (3ESO, 4ESO) Fotografia: ENRIC MIRAMBELL ROQUETA Avui, dia 26 de febrer a l’institut hem tingut com a convidat d'excepció l'Albert Planadevall, locutor del programa FEEDBAC de Ràdio Flaixbac, per fer una xerrada als alumnes de 3r i 4t d'ESO. Ha presentat l’acte la professora de llengua catalana Fina Planadevall, que ha explicat l’origen de la celebració de la Setmana de les Llengües. L'Albert Planadevall ens ha parlat del funcionament de Ràdio Flaixbac, que destaca per l’emissió de música i publicitat exclusivament en català i en anglès. Tot i que es va intentar emetre música en castellà durant un temps, ha manifestat, no els va funcionar. Aquesta emissora compta amb un servei d’assessorament lingüístic dirigit per una especialista en comunicació amb la qual els locutors es reuneixen dos cops al mes per tal que els comenti els errors lingüístics comesos durant l'emissió dels programes. No obstant això, i perquè els presentadors no perdin les expressions col·loquials pròpies de la seva zona (Banyoles, Vic, La Garriga, etc.), han editat un diccionari de col·loquialismes, paraules que tot i no ser al diccionari normatiu es poden fer servir amb mesura. Per exemple: No curris tant, que no és bo! (mal dit). No penquis tant, que no és bo! (ben dit) Igual tenen un problema! (mal dit). Potser tenen un problema! (ben dit) Pel que fa a les xarxes socials, tenen Facebook, twitter i la seva pròpia web: radioflaixbac.cat. Quan escriuen en aquestes pàgines han de vigilar de no fer faltes. També tenen una pàgina web que es diu Flaixllengua, on l’assessora lingüística puja algunes frases interessants i aspectes sobre ortografia, i on de vegades també es fan concursos. Aquesta pàgina ha tingut molt d'èxit. Finalment, en acabar l'explicació, hem fet un torn de preguntes que l'Albert ens ha anat responent amb molta gràcia. Ha estat una experiència enriquidora i divertida. L’Albert ens ha sabut engrescar i ens ha fet entendre la necessitat de parlar i escriure amb correcció. Text: ABRIL GONZÁLEZ (3ESO D) Dia de març EMILIANO VALDEOLIVAS Fotografia: ENRIC MIRAMBELL ROQUETA Fotografia: ENRIC MIRAMBELL ROQUETA SETMANA DE LES LLENGÜES (febrer 2014). PROGRAMA
		Divendres	Dilluns	Dimarts	Dimecres	Dijous
		21 de febrer	24 de febrer	25 de febrer	26 de febrer	27 de febrer
08.15	D’¼ de 9 a ¼ de 10	Concurs de Traducció de Francès-català /castellà, organitzat per la UPF. ·Teatre I. Bonnin ·4t A-B-C ESO	Classe Assistència a la representació teatral de l’obra Tres sombreros de copa, de Miguel Mihura. ·Teatre del Maristes ·4t ESO
09.15	D’¼ de 10 a ¼ d’11			Assaig general de música. ·Teatre municipal ·Opt. de 3r i 4t ESO	Model de llengua en un mitjà de comunicació: ràdio flaixbac, Albert Planadevall. ·Teatre I. Bonnin ·3r i 4t d’ESO
10.15
11.15
11.45	¾ de 12				Cantata per la Pau (UAP 14). ·Teatre municipal ·1r, 2n ESO i alumnes de 3r i 4t de l’optativa de música	1714. La fi de res, l’inici de tot, xerrada a càrrec de l’escriptor David de Montserrat. Teatre I. Bonnin. (1r i 2n de BAT) AJORNAT!!!
12.45	¾ d’1			Qui som els Rroma? ·1r B ESO·Aula PS 27
13.45	¾ de 2	Parlem llengües. Diferents alumnes recitaran textos en llengües diverses		Qui som els Rroma? ·1r D ESO·Aula PS 27 Conferència a càrrec del professor Jaume Piñol. ·Teatre I. Bonnin. ·1r i 2n de BAT		Diada de la llengua materna (tot l’alumnat al pati) Plantada d'arbre de la pau i fotografia
	Activitats que es realitzen fora d'aquesta setmana
			3 de març			6 de març
			Los poetas van a pie. Max Pérez. ·2n C ESO · PS 36 ·13.45 a 14.45			Recital poético, a càrrec de Emiliano Valdeolivas. ·Teatre I. Bonnin ·2n ESO i 1r C BAT. ·11.45 a 12.45

JOSÉ BALLESTER, JOSEP M. GALLEGOS I ROBERT PLANAS, OLÍMPICS DE FÍSICA (BATX)

Els alumnes JOSÉ BALLESTER, JOSEP M. GALLEGOS i ROBERT PLANAS han estat seleccionats dins l'equip olímpic català de Física, format per 21 nois i noies. El dia 7 de març sabrem en quin lloc han estat classificats. De  moment sabem que van a A Coruña a la fase estatal.

Moltes felicitats!

Text: LLUÏSA GONZÁLEZ (Professora de Física) 

COMPETÈNCIES BÀSIQUES (4ESO)

Dimecres dia 19 de febrer hem començat les Competències Bàsiques, unes proves que es fan a 4t d’ESO per veure el nivell general dels alumnes catalans pel que fa a les assignatures instrumentals: català, matemàtiques, castellà i anglès. És molta pressió per als alumnes ja que la puntuació obtinguda arriba a mans dels pares i tothom aspira a una bona nota.

Quatre professors d’altres instituts han vingut al nostre centre i ens han vigilat mentre fèiem els exàmens (dos dies, de 9 a 11 del matí). Es necessita que vinguin els anomenats aplicadors d’un altre institut perquè així no hi ha possibilitats de fer trampes. Quan el professor ha repartit les proves ha comunicat les normes, que són, entre d’altres: “No pots preguntar res al professor” i “No pots demanar res als teus companys”.

Tampoc no es pot posar el nom a l’examen, perquè si el professor que corregeix et coneix et podria afavorir, per això es dóna un codi amb números i lletres que correspon al teu nom. Tens una hora per fer cada examen. Avui hem realitzat respectivament el de català i el de matemàtiques.

La prova de català contenia dos textos amb les comprensions lectores, preguntes associades a la lectura on calia marcar una de les opcions que donaven. Finalment s’havia de fer una redacció sobre la pèrdua d’un objecte. El primer text tractava sobre tres amics que no podien entrar a casa seva perquè havien perdut les claus, i aquí ens podíem equivocar ja que els noms dels personatges s’assemblaven una mica i havies de llegir bé i anar amb compte a l’hora de respondre. El segon parlava del mosquit tigre (on era més probable que et piqués, les instruccions d’utilització del repel·lent, etc). Aquests textos han estat molt enriquidors perquè hi havia informació que no sabíem. A matemàtiques el tema era el viatge d’una família i s’havia de calcular el temps que tardaria a arribar, el combustible que gastaria, etc.

La valoració és que han estat millor del que esperava tothom, no eren ni massa difícils ni massa fàcils però hi havia preguntes que si no rumiaves bé et podien fer perdre. L’experiència en general ha estat bona. Aquestes proves van bé per valorar els teus coneixements i posar-los en pràctica.

Text: RAFAEL ÁVILA i CARLOS HERRERA (4ESO D)

XERRADA SOBRE L'ASSETJAMENT ESCOLAR (3ESO D)

Dimarts dia 18 de febrer a l'hora de tutoria, el psicòleg Ernest Luz va venir a fer una xerrada informativa a la classe de 3r D sobre l'assetjament escolar (bullying). Ens va explicar quins tipus de maltractaments hi havia, com evitar-los o com veure si algú els patia. Els maltractaments comencen com a bromes, però acaben complicant-se. Les relacions amb els companys poden ser molt maques, però a vegades sense voler, o volent, ens fem mal. Això fa que estiguem infeliços, amb malestar i amb patiment. Segurament tothom, o gairebé tothom, ha estat maltractat o ha tractat malament algú.

TIPUS DE MALTRACTAMENT

1. Maltractament físic 

·directament: Picar, amenaçar, o intimidar amb algun objecte.

·indirectament: Amagar, robar o trencar objectes o pertinences. 

2. Exclusió social

·directament: Excloure, no deixar participar algú en una activitat.

·indirectament: Ignorar, fer com si fos invisible, tractar com a un objecte.

3. Maltractament psicològic

El maltractament psicològic és present en totes les categories. 

. bullying racista: Et molesten perquè ets d'un país diferent o d'un altre color. 

. bullying sexual: que a algú li agradis molt, i et toqui parts íntimes del cos sense que tu vulguis.

. bullying homòfob: Et molesten per ser un noi a qui li agraden els nois, o una noia a qui li agraden les noies...

INDICADORS QUE ALGÚ PATEIX ASSETJAMENT

Institut: Bromes desagradables, mals noms, insults, discussions, baralles, estar més a prop del mestre que dels companys i no tenir gaires amics.

Classe: Dificultat per parlar, inseguretat, tristesa i baixada de notes.

Casa: Roba trencada, llibres fets malbé, objectes perduts, no voler anar a l'institut, malsons i canvis d'humor sobtats.

Finalment, quan va acabar l'explicació, ens va passar fragments de pel·lícules de Karate Kid i Covardes, en què un nen patia assetjament escolar.

Text: ABRIL GONZÁLEZ (3ESO D)

INTERCANVIS CULTURALS: RENNES

Alumnes francesos i catalans que participen en l'intercanvi

XERRADA ESPORTS D'ELIT (3ESO)

El dia 11 de febrer de 2014 van venir dos esportistes d'elit (Xevi Arenas i Lluís Cullell) al teatre de l'institut a explicar-nos quatre coses sobre maratons, triatlons, aquatlons, ironmans...Una de les moralitats que vàrem poder extreure de la xerrada ha estat: “Sense un previ esforç, no podràs assolir qualsevol objectiu”. A continuació farem un breu resum de la informació que ens van donar.

El principal objectiu de la xerrada consistia a explicar-nos com funcionava un triatló ironman. Són una sèrie de curses de triatló de fons: una nedada de 3,86 quilòmetres, un trajecte amb bicicleta de 180,25 quilòmetres i una marató de 42,2 quilòmetres controlats, correguts en aquest ordre i sense trencament. Es realitzen durant el mes de juliol.

Abans de començar has de fer competicions de llarga distància i mitges maratons. Es recomana preparar la prova més o menys amb 8 mesos de treball. Els entrenaments bàsics recomanats són: començar a poc a poc, caminar per muntanya, anar al gimnàs i realitzar entrenaments de força i de potència.

Un esportista d'elit durant els mesos de gener i febrer comença a realitzar les primeres curses per agafar ritme de competició; durant el març i l'abril realitza entrenaments bàsics i el maig i juny es fan els entrenaments més avançats, també s'ajuden molt anant al gimnàs. En arribar el mes de juliol, si s'han entrenat amb constància, poden fer la cursa tranquil·lament.

Text: TAPHA FATTY i POL PLANAS (3ESO)

CONCURS MATEMÀTIC ESPRINT (BATX)

 

http://www.cangur.org/esprint

DOS PRIMERS PREMIS AL CONCURS DISSABTE TRANSFRONTERER DE LES MATEMÀTIQUES

Els alumnes POL MUÑOZ PASTOR i PAU BATLLE FRANCH van guanyar el primer premi del concurs Dissabte transfronterer de les matemàtiques, realitzat el dia 1 de febrer de 2014 a la ciutat de Figueres.

Moltes felicitats!

CARRERS DEL VIVES, CARRERS AMB HISTÒRIA

Com ja sabeu, a l'institut hi ha alguns carrers, places i emplaçaments que porten el nom de persones il·lustres per algun motiu. Es tracta de: Santiago Sobrequés i Vidal, historiador i molt amic de Jaume Vicens Vives; Dolors Condom, que va ser professora de llatí del centre; Ignasi Bonnin Valls, professor i catedràtic de l’institut durant uns quants anys i també director; Lluís Santaló i Sors, que va coincidir amb Jaume Vicens Vives i Santiago Sobrequés; i finalment Jaume Vicens Vives, historiador, escriptor, catedràtic i editor català.

 RAMBLA DOLORS CONDOM

Dolors Condom va néixer a Palamós l’any 1926. Va ser la primera professora de llatí sortida dels primers estudis universitaris gironins l'any 1969 i va exercir la docència al nostre institut.

Ha publicat un gran nombre de llibres, articles i ressenyes. L’any 1991 va ser guardonada per la Generalitat amb la Medalla President Macià i el 2003 va ser homenatjada per la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics. El que es pot dir realment és que ha dedicat gran part de la seva vida a la docència i a la investigació. Actualment forma part de la Fundació Institut Jaume Vicens Vives de Girona en qualitat de patrona d’honor.

El passadís que travessa el centre des del pavelló nord fins al pavelló sud ha estat batejat amb el nom de Rambla Dolors Condom.

TEATRE IGNASI BONNIN

Ignasi Bonnin Valls (Palma, 1927-2007). Va ser professor del centre des de de l'1 d'octubre de 1961 fins al 30 de juny de 1992 i en va ser director, havent succeït Santiago Sobrequés, des de 1969 fins a 1976. El 1970 i després d’haver-ho sotmès a votació i haver estat aprovat pel claustre, va sol·licitar que es donés el nom de Jaume Vicens Vives al que en aquell moment era l’Instituto de Bachillerato de Gerona. Aquest professor de llengua i literatura castellana va ser un dels docents més reconeguts pels alumnes i professors de l'institut. Es va guanyar fama d'eficient i rigorós i va aconseguir que diverses generacions s’aficionessin al teatre (va dirigir més de quaranta obres) i a la poesia. Per això el teatre del nostre institut duu el seu nom.

Es va inaugurar el 1967, un anys després que el centre, i a més de ser un espai on es representaven obres de teatre, s’hi duia a terme la celebració de Sant Tomàs, patró dels estudiants. Actualment s’ha convertit en un espai polivalent i absolutament necessari on hi tenen lloc diversos actes: celebració de Nadal, Sant Jordi, Setmana de les llengües, reunions de presentació de curs, claustres i xerrades, lliurament de premis, etc.

 BIBLIOTECA SANTIAGO SOBREQUÉS

Santiago Sobrequés i Vidal (Girona, 1911-1973) fou un historiador català especialista en història medieval catalana. El 1946 va participar en la creació del Instituto de Estudios Gerundenses.

L’any 1950 es va doctorar en història amb una tesi sobre el Cardenal Margarit amb el consentiment del seu amic i professor Jaume Vicens Vives i a partir d’aquell moment va combinar la seva tasca com a docent i director del nostre institut amb la carrera d’investigador. També va ser important en la societat gironina ja que va ser membre fundador del Cercle Artístic de Girona, director del GEIEG, accionista de la llibreria Les Voltes, promotor dels premis Prudenci Bertrana, impulsor d’Òmnium Cultural a Girona i membre de la Comissió de Monuments de Girona.

Va destacar també com a articulista periodístic de publicacions i revistes com Presència, Destino, Los Sitios de Gerona (actual Diari de Girona), Revista de Girona o Serra d’Or. El 12 de setembre de 2011 es va commemorar el centenari del seu naixement a Girona.

PATI LUÍS SANTALÓ

Lluís Santaló i Sors (Girona, 1911- Buenos Aires, 2001). Nascut en una família culta, liberal i tolerant, amb molts mestres, Lluís destacava per resoldre problemes matemàtics. Va ser alumne del seu pare al Grup Escolar, i al nostre institut va coincidir amb Jaume Vicens Vives i Santiago Sobrequés. Es va doctorar en Ciències Exactes per la Universitat Complutense de Madrid als setze anys.

Després de treballar a Hamburg (Alemanya) amb el professor Wilhelm Blaschke, el qual el va introduir en la geometria integral, el 1036 tornà a Espanya però a l'inici de la Guerra Civil Espanyola va ser mobilitzat al front. Tot seguit, a la fi de la guerra, es va exiliar a França, on va ser fet presoner i el van dur al camp de concentració. Quan en va sortir va marxar cap a Argentina on es va quedar a viure des del 1939. 

INSTITUT JAUME VICENS VIVES

Jaume Vicens i Vives (Girona, 1920- Lió, 1960). Va ser un historiador, escriptor, catedràtic i editor català. Havia començat els estudis de batxillerat a l'Instituto General y Técnico de Girona ubicat a l'antic convent dels Caputxins del carrer de la Força, on va establir una amistat adolescent molt profunda amb Santiago Sobrequés.

Entre 1927 i 1930 va estudiar Història a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on va tenir com a professors a l'Antonio de la Torre y del Cerro i Pere Bosch Gimpera. La diferent influència dels dos mestres varen fer que Jaume Vicens tingués un caràcter eclèctic.