Divendres 21 de febrer
Activitats diverses de llengua
Le Petit Prince, textos paral·lels en
llengües romàniques (Departament de francès).
Rota (El jurament), Maria Konopnicka,
poema èpic polonès (Patryk Bartosinski, 3r D).
Indiferència, poema àrab: Khaoula
Tanane, 3r A, i Albert Roman (català).
Invictus, William Henley: Anna
Sellabona, 3C (Departament d’anglès).
Parlem llengües, alumnat de l’aula
d’acollida.
Dilluns 24 de febrer
Teatre: Tres sombreros de copa, Miguel Mihura (4ESO)
Dimarts 25 de febrer
Conferència a càrrec de Jaume Piñol (BAT)
El dimecres 5 de març, el geògraf i professor d'Història jubilat del nostre institut Jaume Pinyol, molt conegut i apreciat per la seva trajectòria, va realitzar una conferència en la qual els alumnes vam poder conèixer més a fons la història de Catalunya, des de les actuacions de Lluís XIV fins al famós Decret de Nova Planta (1715).
La conferència es va centrar, sobretot, en l’explicació de la nostra història (segle XVI) i en per què Catalunya va resultar tan damnificada quan, en principi, res feia presagiar el que va ocórrer. Aquests fets va ser deguts a nombrosos successos que van determinar i provocar una guerra entre Catalunya i Espanya (entre els austriacistes i els Borbons), una lluita per la llibertat dels catalans i contra la imposició borbònica.
La part principal de la conferència (la part purament històrica), va començar amb l’explicació de qui era Lluís XIV, un rei francès de la dinastia dels Borbons el qual va ser educat, segons Pinyol, amb una evident coixera emotiva. El seu objectiu polític era controlar la noblesa, la qual cosa no era gens fàcil, ja que durant el segle XVI, a França, hi havia hagut unes guerres anomenades “de regió” en marc de les quals la noblesa es rebel·là contra la monarquia per tal de defensar els seus interessos.
Així doncs, Lluís XIV va esdevenir un rei poderós. De forma astuta, va nomenar alguns nobles generals d’exèrcit per intentar evitar batalles perjudicials per França. Aquest rei, que tenia com a principals enemics l’emperador germànic i el governador d’Holanda, va ordenar quatre campanyes militars, la darrera de les quals va ser la Guerra dels Nou Anys, una batalla que enfrontava els Borbons amb la casa d’Augsburg (i la Gran Aliança). Va ser clau perquè Carles II (rei espanyol sense descendència) va nomenar com a successor el nét de Lluís XIV. Un acte estrany, però la segona esposa d’aquest rei (Maria de Neuburg), que era odiada per tothom, el va convèncer. En la Pau de Ryswich (1695), França es va retirar de tot arreu menys d’Estrasburg “a canvi” d'aquesta herència. Cal dir que grups armats de gent del poble català (miquelets) van actuar en aquesta guerra defensant les seves terres, ja que Catalunya es va convertir en una espècie de camp de batalla.
Felip V de Borbó i l’arxiduc Carles d'Àustria eren els candidats a ser hereus de Carles II, i fou Felip V qui es feu amb el tron d’Espanya, malgrat que el veritable rei era Lluís XIV. Catalunya, per tal de conservar les seves institucions, decideix tenir un govern austriacista (federal) en comptes d’un d’autoritari (borbònic, Felip V). El 1705, es firma el tractat de Gènova, pel qual Anglaterra es compromet a ajudar Catalunya en les batalles contra els Borbons, els quals òbviament no estan d’acord amb el fet que Catalunya tingui un govern austriacista ja que ells son els que manen allà. Tot seguit, el 1707, els austriacistes perden una batalla clau contra els Borbons (la Batalla d’Almansa), i després destrossen la ciutat de Lleida.
Finalment, el 1713, es firma una Pau entre les potències europees (Tractat d’Utrech), per la qual els anglesos adquireixen Gibraltar i el poder de comerç d’esclaus, entre d’altres coses. Per acabar, el 1714, els Borbons posen setge a Barcelona, la qual, després que els anglesos traïssin els catalans, és vençuda l’11 de setembre, i s’instaura el Decret de Nova Planta amb què Catalunya perd la seva autonomia per complet, les seves institucions democràtiques... i passa a formar part d’un règim autoritari borbònic.
Va ser una conferència molt interessant i enriquidora, en la qual se'ns va explicar un moment molt important de la història emprant tocs personals i amb diversos detalls que no se solen explicar a classe. Precisament això va ser el que va fer la xerrada del Sr. Pinyol amena, enriquidora i interessant.
Text: MIQUEL GRAU (1BAT A)
Fotografia: ENRIC MIRAMBELL ROQUETA
Dimecres 26 de febrer
Model de llengua en un mitjà de comunicació.
Conferència a càrrec d'Albert Planadevall (3ESO, 4ESO)
Fotografia: ENRIC MIRAMBELL ROQUETA
Avui, dia 26 de febrer a l’institut hem tingut com a convidat d'excepció l'Albert
Planadevall, locutor del programa FEEDBAC de Ràdio Flaixbac, per fer una
xerrada als alumnes de 3r i 4t d'ESO. Ha presentat l’acte la professora de
llengua catalana Fina Planadevall, que ha explicat l’origen de la celebració de
la Setmana de les Llengües.
L'Albert Planadevall ens ha parlat del funcionament de Ràdio Flaixbac, que destaca
per l’emissió de música i publicitat exclusivament en català i en anglès. Tot i
que es va intentar emetre música en castellà durant un temps, ha manifestat, no
els va funcionar.
Aquesta emissora compta amb un servei d’assessorament lingüístic dirigit
per una especialista en comunicació amb la qual els locutors es reuneixen dos
cops al mes per tal que els comenti els errors lingüístics comesos durant l'emissió dels
programes. No obstant això, i perquè els presentadors no perdin les expressions
col·loquials pròpies de la seva zona (Banyoles, Vic, La Garriga, etc.), han
editat un diccionari de col·loquialismes, paraules que tot i no ser al diccionari normatiu es poden fer servir amb mesura. Per exemple:
No curris tant, que no és bo! (mal dit). No penquis tant, que
no és bo! (ben dit)
Igual tenen un problema! (mal dit). Potser
tenen un problema! (ben dit)
Pel que fa a les xarxes socials, tenen Facebook, twitter i la
seva pròpia web: radioflaixbac.cat. Quan escriuen en aquestes pàgines han de vigilar de no fer faltes. També tenen una pàgina web que es diu Flaixllengua,
on l’assessora lingüística puja algunes frases interessants i aspectes sobre ortografia,
i on de vegades també es fan concursos. Aquesta pàgina ha tingut molt d'èxit.
Finalment, en acabar l'explicació, hem fet un torn de preguntes que l'Albert
ens ha anat responent amb molta gràcia. Ha estat una experiència enriquidora i
divertida. L’Albert ens ha sabut engrescar i ens ha fet entendre la necessitat de
parlar i escriure amb correcció.
Text: ABRIL GONZÁLEZ (3ESO D)
Dia de març
EMILIANO VALDEOLIVAS
|
Fotografia: ENRIC MIRAMBELL ROQUETA |
|
Fotografia: ENRIC MIRAMBELL ROQUETA |
SETMANA DE LES LLENGÜES (febrer 2014). PROGRAMA
|